El patí i el patinet

Des de fa 3 anys em moc en patinet, hi porto la meva filla a escola (anem tots 2, ara ja té 5 anys però la porto des dels 2), vaig a buscar el tren, i un cop a la Barcelona el torno a usar per anar fins a la facultat. Aquests dies el meu fill petit que te 2 anys ja ha començat a anar algun dia a l'escola bressol amb patinet.
Té 3 propietats importants:

1. És ràpid (quasi com una bicicleta en pla, sense voler correr)
   
2. És lleuger (de 3 a 5 kg, depenent del model, ara en tinc un de rodes grans que vola)
   
3. És petit, al tren cap a sota el seient, a casa a qualsevol racó, per pujar escales es pràctic

Inconvenient: es bo per terreny llis, pla o baixada, a les pujades.... no tant, i quan plou o el terra es moll mes val plegar.

He sentit de tot.... de dir-me que ja no són edats a felicitar-me. Els que més critiquen són els avis i els adolescents, deuen ser les edats amb més desvergonya. També m'ha fet conegut, ho reconec: sóc el del patinet. Hi ha poca gent (molt poca gent) que l'usi. No saben el que es perden.
Penso que qui critica ho fa des dels prejudicis i no des d'un anàlisi serè de la situació:
Jo vaig amb patinet perquè després de provar altres maneres de moure'm he arribat a la conclusió que és la millor.
I sinó....proveu-ho.

L'únic problema es que no sé com m'ho faré per anar amb jo i les dues criatures en un mateix patinet !!! hauré de fer un tandem!